DORM NINÓ
La Mare de Déu quan era xiqueta anava a costura i a prendre de lletra.
Duia un cistellet amb quatre pometes i un bocí de pa, també avellanetes.
Dorm ninó, dorm ninó. Una engronxadeta pel nen petitó.
Dorm ninó, dorm ninó. Una engronxadeta pel nen petitó.
Quan hi passava per un camí ran tot sembrat de roses i de lliris blancs,
Era la costura, costura dels àngels, quan ella arribava tots li feien roda.
Dorm ninó, dorm ninó. Una engronxadeta pel nen petitó.
Dorm ninó, dorm ninó. Una engronxadeta pel nen petitó.

Comentari:
Quan escolto aquesta cançó m’imagino una estada càlida, el llit d’infant amb un moviment de balanceig, la mare mirant el seu fill i cantant amb veu molt dolça, aquesta cançó de bressol, mentre el ninó obre i tanca els ulls a poc a poc, fins que la cançó acaba, ell dorm i la mare no el deixa de mirar tendrament.
Després d’escoltar-la sento un feliç enyorament de quan vivia aquests moments.

LA NOVA CANÇÓ

ELS SETZE JUTGES

Sorgits l’any 1961 per iniciativa de l’historiador i crític cinematogràfic Miquel Porter, la psicòloga, escriptora i professora de música Remei Margarit i el polifacètic periodista i escriptor Josep Maria Espinàs arran de l’esperonament del també Lluís Serrahima. Els Setze Jutges van ser creats amb la ferma voluntat d’impulsar la llengua i la cultura catalana a través de les cançons i així intentar combatre la forta repressió franquista del moment, que s’enfrontava tant a la cultura catalana com a la seva llengua, impedint expressar-s’hi. El número de “jutges” –inicialment tres- van anar augmentant amb noms com el del desaparegut psicòleg Delfí Abella i amb els posteriorment més populars Francesc Pi de la Serra, Guillermina Mota, Joan Manuel Serrat i Maria del Mar Bonet, fins arribar al “jutge” número setze, que tancava el grup. Aquest darrer jutge va ser l’empordanès Lluís Llach.

Les cançons que he triat són:
“Vida”. Lletra i música d’en Lluís Llach (1979) “Cançó a Mahalta”. Lletra d’en Màrius Torres i música d’en Lluís Llach. “Cant de l’enyor”. Lletra i música d’en Lluís Llach.
Les tres cançons tenen un gran contingut de sentiments i amor.
La “Cançó a Mahalta” és l’enamorament de una parella que estan malalts i descriuen el seu amor amb una gran poesia, és admirable.
“El Cant de l’enyor”, el Lluís Llach la dedica a la seva mare quan es va morir i al escoltar-lo tu fa viure molt emotivament, perquè penses amb algú estimat que també has perdut.
En la cançó “Vida”, t’identifiques tant amb el que diu que crec que és un gran himne per continuar la nostra vida.