DORM NINÓ
La Mare de Déu quan era xiqueta anava a costura i a prendre de lletra.
Duia un cistellet amb quatre pometes i un bocí de pa, també avellanetes.
Dorm ninó, dorm ninó. Una engronxadeta pel nen petitó.
Dorm ninó, dorm ninó. Una engronxadeta pel nen petitó.
Quan hi passava per un camí ran tot sembrat de roses i de lliris blancs,
Era la costura, costura dels àngels, quan ella arribava tots li feien roda.
Dorm ninó, dorm ninó. Una engronxadeta pel nen petitó.
Dorm ninó, dorm ninó. Una engronxadeta pel nen petitó.

Comentari:
Quan escolto aquesta cançó m’imagino una estada càlida, el llit d’infant amb un moviment de balanceig, la mare mirant el seu fill i cantant amb veu molt dolça, aquesta cançó de bressol, mentre el ninó obre i tanca els ulls a poc a poc, fins que la cançó acaba, ell dorm i la mare no el deixa de mirar tendrament.
Després d’escoltar-la sento un feliç enyorament de quan vivia aquests moments.