La Nova Cançó i la Cançó Catalana a la Transició

LA NOVA CANÇÓ I LA CANÇÓ CATALANA A LA TRANSICIÓ
Conferencia del professor Jordi Giró.

1959-62 Els orígens.
1963-67 Consolidació dels Setze Jutges i Raimon.
1968-69 Serrat canta en castellà i el grup de folk.
1970-75 6 hores de Canet i els concerts multitudinaris.
1976-80 Música laietana i el desencís dels cantautors.

Els Setze Jutges s’originen a partir de 1959. Eren un grup format, d’inici, de gent que provenia de la burgesia, feien trobades a les cases particulars i fins 1963-67 no s’han consoliden. Durant aquests anys coneixen al Raimon. Els hi va causar molta admiració però era un estil diferent, cantava cançons molt reivindicatives i de crítica social. Públicament, es va donar a conèixer en “el Festival de la Canción Mediterranea”, primer no estava d’acord però desprès va acceptar cantar en català. Al donar a conèixer les seves cançons amb gran èxit és quan comença la censura.
Després coneixen a Joan Manel Serrat que va ser molt aseptat i el van fer cap dels Setze Jutges. Per formar part del grup feien una selecció per poder entrar. També s’incorporen a la discogràfica Edigsa.
A l’any 1966, Raimon canta amb molt d’èxit a l’Olímpia de Paris.
A l’any 1967, la cançó “la matinada” de Joan Manel Serrat és la número u en ventes.
A l’any 1968, li proposen a Joan Manel Serrat cantar en “Eurovisión”. Amb una gran problemàtica que finalment acaba negant-se a anar.
Durant aquest període hi ha trobades a la Cova del Drac.
A l’any 1967, Ovidi Motlló canta tematica social i no és tampoc l’estil dels Setze Jutges. Aquest mateix any es forma el grup de folk amb Pau Riba, Sisa, Xesco Boix...algun d’ells no van passar la prova de selecció dels Setze Jutges.
A l’any 1969, Mª del Mar Bonet canta “que volen aquesta gent que truquen de matinada”. Els cantautors canten responen als fets que van passant.
A l’any 1970-75, es dissolt els Setze Jutges i només destaquen els professionals.
El grup d’Escoltes de Canet amb la Trinca Joan Ramon Mainat i altres, organitzant les 6 hores de Canet. A la sisena edició van arribar a 60.000 persones.
Durant aquest temps apareix “la goig divin”, formaven part la Guillermina Mota, Terenci Moix . També hi ha “la revolució dels clavells” a França.
Finalment del 1976 al 1980 destaca la música progressiva de fusió del jazz, salsa, pop... al Celeste. Amb l’orquestra Plateria, el Gato Perez, l’Elèctrica d’Armes...
Tot el moviment musical i de cantautors, durant molt de temps va estar finançat per moltes organitzacions o particulars però tot s’acaba quan teòricament queda assumit per la Conselleria de Cultura que no promociona gens la cançó catalana i tot el que comporta, serà per por de que es fessin forts socialment o del seu esperit crític.

Crec que ha estat una gran conferencia que ens ha fet reviure temps viscuts i ens ha donat més informació.