dimarts, 9 de març del 2010

MARIA-MERCÈ MARÇAL

Ivars d’Urgell era el seu poble i en l’ermita de la Mare de Déu de l’Horta, es troba un monument dedicat amb ella, junt a una inscripció del seu poema Dona.
Una de les seves mares literàries era Anna Akhmàtova. Al llegí poemes de totes dues, és molt comparable com comparteixen sentiments i formes d’expressar-los. En els poemes Sentència i Nena, s’ha enfronten al passat i al present amb esperança. L’Anna Akhmàtova expressa amb més claredat el dolor i la fortalesa i La Maria-Mecè Marçal exposa més un sentiment de dolçor i tristesa. Però les dues tenen esperança.

Sentència
(...) Avui tinc tanta, tanta feina! Cal que mati el dolor i la memòria, que converteixi el cor en una roca. I aprengui a viure de bell nou. Però no...que càlida fressa de l'estiu
és una festa darrera el finestral. Des de fa temps tenia aquest presagi:El dia clar i la casa deserta.

Nena
Pujaré la tristesa dalt les golfes amb la nina sense ulls i el paraigua trencat, el cartipàs vençut, la tarlatana vella. I baixaré les graus amb vestit d’alegria que hauran teixit aranyes sense seny. Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada