ROSA LEVERONI
(Barcelona, 1910 - Cadaqués,1985)
El seu estil és clàssic, harmoniós, solemne i greu. Els temes són d’amor i de solitud. Com diu la Maria-Mercè Marçal, la comprensió dels seus poemes et van seduint lentament, també li impressiona el poema “Elegies dels dies obscurs” perquè conté i ens lliure en síntesis tots o gairebé tots els elements del seu codi existencial. Mirall leveronia que reflecteix fragilitat i fugacitat.
Les seves obres van ser elogiades per Carles Riba, Salvador Espriu i Maria Aurèlia Capmany.
Té una personalitat pròpia i de gran intensitat. Com persona és silenciosa, fins i tot closa, però amb una energia i tracte afable i poc convencional. Desencisada del pare i aïllada de la mare. Decebuda dels homes i distanciada de les dones.
El seu llibre Presència i record (1952) recull quinze poemes dedicats a cantar els sentiments que afloren després de viure una apassionada història d’amor. Un d’ells “Elegies de la represa, VI,”en aquest poema certifica la intensitat de l’amor per l’home estimat. No té paraules per a explicar aquest amor i amb dos interrogacions el compara a fenòmens que ella considera purs i intensos fins i tot quan l’amat respira, ho fa dins el respir d’ella i perquè és l’únic somni que no li podrà arrabassar la Mort. Més intens, impossible.
El seu estil és clàssic, harmoniós, solemne i greu. Els temes són d’amor i de solitud. Com diu la Maria-Mercè Marçal, la comprensió dels seus poemes et van seduint lentament, també li impressiona el poema “Elegies dels dies obscurs” perquè conté i ens lliure en síntesis tots o gairebé tots els elements del seu codi existencial. Mirall leveronia que reflecteix fragilitat i fugacitat.
Les seves obres van ser elogiades per Carles Riba, Salvador Espriu i Maria Aurèlia Capmany.
Té una personalitat pròpia i de gran intensitat. Com persona és silenciosa, fins i tot closa, però amb una energia i tracte afable i poc convencional. Desencisada del pare i aïllada de la mare. Decebuda dels homes i distanciada de les dones.
El seu llibre Presència i record (1952) recull quinze poemes dedicats a cantar els sentiments que afloren després de viure una apassionada història d’amor. Un d’ells “Elegies de la represa, VI,”en aquest poema certifica la intensitat de l’amor per l’home estimat. No té paraules per a explicar aquest amor i amb dos interrogacions el compara a fenòmens que ella considera purs i intensos fins i tot quan l’amat respira, ho fa dins el respir d’ella i perquè és l’únic somni que no li podrà arrabassar la Mort. Més intens, impossible.
No em preguntis, amor, per què t’estimo,
si no trobo raons. ¿Però podria
dir-te del rossinyol la meravella
ni el batec de la sang, ni la segura
dolcesa de l’arrel dins de la terra,
ni aquest plorar suau de les estrelles?
... perquè respires dintre del meu respir,
si dels meus somnis ets l’únic somni viu
que no podria arrabassar la Mort...
Característiques bàsiques: Molta personalitat, enèrgica, silenciosa i afable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada