Jo visc en aquesta plaça i he volgut fer el meu primer Movie Maker amb una situació molt propera.
dimarts, 15 de juny del 2010
dilluns, 12 d’abril del 2010
MARES DE MARIA-MERCÈ MARÇAL
CLEMENTINA ARDERIU
(Barcelona, 1889-1976)
Maria-Mercè Marsal ens diu de la poesia de la Clementina que li produeix inquietud i desassossec “ em desvella i qüestiona...remet per força a la propia “identitat”. El fer i al desfer que va teixint la vida quotidiana”.
La Clementina ens diu “ Vida de dona com les altres, com tantes altres”. “L’altre” és a dir “femenina”. Se´ns mostra feliçment inoqua més encara assossegada i reconfortant. Assumeix el paper de dona i mare sense fissures. Però la seva poesia és la fissura, l’espai on irromp el desordre i on la seva veu vol fer-se, en llibertat, amb l’impuls vital i tenaç... És com una rebeldia de la seva situació i en la poesia trobés la llibertat de desfogar-se. “Llibertat, frena el pas que pot ser fallida”...-com diu ella mateixa. Sembla com si volgués posar limit a la seva poesia. La mar com a figura femenina...en perpetu moviment, origen de la vida i alhora desig i passió.
Va saber transformar en poesia la seva vida quotidiana, malgrat la pressió d’un entorn limitador.
Un bon exemple el tenim en el poema “El pendís” (1920).
El tema central, es planteja en els primers versos: poca gent pot fruir d’aquesta plenitud feliç. També ens parla com es troba perduda en un bosc metafòric on els arbres li tapen l’horitzó, comprova que res ni ningú la ve a treure d’aquest mal pas, i acaba desitjant tenir prou aplom per fer front a la desesperança, i d’aquesta manera es veurà menys afectada pels atzars de la vida.
Maria-Mercè Marsal ens diu de la poesia de la Clementina que li produeix inquietud i desassossec “ em desvella i qüestiona...remet per força a la propia “identitat”. El fer i al desfer que va teixint la vida quotidiana”.
La Clementina ens diu “ Vida de dona com les altres, com tantes altres”. “L’altre” és a dir “femenina”. Se´ns mostra feliçment inoqua més encara assossegada i reconfortant. Assumeix el paper de dona i mare sense fissures. Però la seva poesia és la fissura, l’espai on irromp el desordre i on la seva veu vol fer-se, en llibertat, amb l’impuls vital i tenaç... És com una rebeldia de la seva situació i en la poesia trobés la llibertat de desfogar-se. “Llibertat, frena el pas que pot ser fallida”...-com diu ella mateixa. Sembla com si volgués posar limit a la seva poesia. La mar com a figura femenina...en perpetu moviment, origen de la vida i alhora desig i passió.
Va saber transformar en poesia la seva vida quotidiana, malgrat la pressió d’un entorn limitador.
Un bon exemple el tenim en el poema “El pendís” (1920).
El tema central, es planteja en els primers versos: poca gent pot fruir d’aquesta plenitud feliç. També ens parla com es troba perduda en un bosc metafòric on els arbres li tapen l’horitzó, comprova que res ni ningú la ve a treure d’aquest mal pas, i acaba desitjant tenir prou aplom per fer front a la desesperança, i d’aquesta manera es veurà menys afectada pels atzars de la vida.
Jo deia ahir: ésser i sentir, fortuna rara.
Per què la gent –rosec mesquí—
no se n’amara, d’ésser i sentir?
era per mi goig pur...
...I els arbres són d’un sol pregon
la immòbil presa; tot el brancatge acota el front,
i gran feresa dins mi es difon.
Sóc no sé on, re no es palesa.
Res ni ningú no se m’enduu...
...Pel món tingués com el morent l’ànima eixuta,
i aquell frement deseiximent
que res no immuta!
Característiques bàsiques: Femenina, assossegada, reconfortant, tenaç, vital, realista, continguda, prudent, intel·ligent, sensible i culta.
M. ANTONIA SALVÀ
( Ciutat de Mallorca, 1869- Llucmajor, 1958)
Una de les primeres dones poetes importants de la història de la poesia catalana. Temes de la vida quotidiana els transforma en temes de gran qualitat. Gran sentit simbòlic amb força. És ferotge i inesperada capacitat de supervivència. Per això la comparen al cactus del poema que havent estat llançat dalt d’una paret seca, és capaç d’obrir-se pas,lluitant per sobreviure.
Un dels seus poemes “L’encís que fuig” forma part del llibre Espigues en flor (1926), prologat per Josep Carner, amb qui va mantenir una estreta amistat i admiració mútua. Aquet poema és un cant a la bellesa i la seva fugacitat. Primer l’admira, la sent dintre seu, s’allunya, se fon i se sen agraïda.
Una de les primeres dones poetes importants de la història de la poesia catalana. Temes de la vida quotidiana els transforma en temes de gran qualitat. Gran sentit simbòlic amb força. És ferotge i inesperada capacitat de supervivència. Per això la comparen al cactus del poema que havent estat llançat dalt d’una paret seca, és capaç d’obrir-se pas,lluitant per sobreviure.
Un dels seus poemes “L’encís que fuig” forma part del llibre Espigues en flor (1926), prologat per Josep Carner, amb qui va mantenir una estreta amistat i admiració mútua. Aquet poema és un cant a la bellesa i la seva fugacitat. Primer l’admira, la sent dintre seu, s’allunya, se fon i se sen agraïda.
...veig la Bellesa qui passa i somriu.
Amb quin plaer d’exquisida recança
jo l’he sentida quan passa pel món,
que en sa escomesa ja duu l’enyorança,
de tan seguit com s’allunya i se fon!
Tota ma vida tremola agraïda
quan un moment l’he sentida vibrar.
Mes ella passa, i què en resta a la vida
sinó el neguit de sentir-la passar?...
Característiques bàsiques: Ferotge, valenta, lluitadora, observadora i inesperada.
ROSA LEVERONI
(Barcelona, 1910 - Cadaqués,1985)
El seu estil és clàssic, harmoniós, solemne i greu. Els temes són d’amor i de solitud. Com diu la Maria-Mercè Marçal, la comprensió dels seus poemes et van seduint lentament, també li impressiona el poema “Elegies dels dies obscurs” perquè conté i ens lliure en síntesis tots o gairebé tots els elements del seu codi existencial. Mirall leveronia que reflecteix fragilitat i fugacitat.
Les seves obres van ser elogiades per Carles Riba, Salvador Espriu i Maria Aurèlia Capmany.
Té una personalitat pròpia i de gran intensitat. Com persona és silenciosa, fins i tot closa, però amb una energia i tracte afable i poc convencional. Desencisada del pare i aïllada de la mare. Decebuda dels homes i distanciada de les dones.
El seu llibre Presència i record (1952) recull quinze poemes dedicats a cantar els sentiments que afloren després de viure una apassionada història d’amor. Un d’ells “Elegies de la represa, VI,”en aquest poema certifica la intensitat de l’amor per l’home estimat. No té paraules per a explicar aquest amor i amb dos interrogacions el compara a fenòmens que ella considera purs i intensos fins i tot quan l’amat respira, ho fa dins el respir d’ella i perquè és l’únic somni que no li podrà arrabassar la Mort. Més intens, impossible.
El seu estil és clàssic, harmoniós, solemne i greu. Els temes són d’amor i de solitud. Com diu la Maria-Mercè Marçal, la comprensió dels seus poemes et van seduint lentament, també li impressiona el poema “Elegies dels dies obscurs” perquè conté i ens lliure en síntesis tots o gairebé tots els elements del seu codi existencial. Mirall leveronia que reflecteix fragilitat i fugacitat.
Les seves obres van ser elogiades per Carles Riba, Salvador Espriu i Maria Aurèlia Capmany.
Té una personalitat pròpia i de gran intensitat. Com persona és silenciosa, fins i tot closa, però amb una energia i tracte afable i poc convencional. Desencisada del pare i aïllada de la mare. Decebuda dels homes i distanciada de les dones.
El seu llibre Presència i record (1952) recull quinze poemes dedicats a cantar els sentiments que afloren després de viure una apassionada història d’amor. Un d’ells “Elegies de la represa, VI,”en aquest poema certifica la intensitat de l’amor per l’home estimat. No té paraules per a explicar aquest amor i amb dos interrogacions el compara a fenòmens que ella considera purs i intensos fins i tot quan l’amat respira, ho fa dins el respir d’ella i perquè és l’únic somni que no li podrà arrabassar la Mort. Més intens, impossible.
No em preguntis, amor, per què t’estimo,
si no trobo raons. ¿Però podria
dir-te del rossinyol la meravella
ni el batec de la sang, ni la segura
dolcesa de l’arrel dins de la terra,
ni aquest plorar suau de les estrelles?
... perquè respires dintre del meu respir,
si dels meus somnis ets l’únic somni viu
que no podria arrabassar la Mort...
Característiques bàsiques: Molta personalitat, enèrgica, silenciosa i afable.
ISABEL DE VILLENA
(1430-1490)
El seu nom era Elionor Manuel de Villena, filla natural de Enrique de Villena, família dels reis d’Aragó i Castella. Als quinze anys entra com novícia al convent de la Trinitat de les Clarisses, amb el nom d’Isabel de Villena. Als trenta- tres anys va ser nomenada abadessa fins la seva mort als seixanta anys.
La seva gran obra és Vita Christi, va ser publicada l’any 1497 gràcies a la abadessa que la va substituir a la seva mort. Va ser molt important com a literatura del segle XV (el Segle d’Or Valencià) . Vita Christi va més enllà del relat bíblic, en la vida de Crist villerana, interessa els personatges femenins, Maria, Maria Magdalena...defensant la dignitat de la dona. Es un al·legat polèmic al mateix temps que Jaume Roig escriu L’Epill amb devastadores afirmacions sobre el sexe femení.
Pocs són els casos que coneixem de dones escriptores medievals. Però al llarg dels segles moltes dones escriptores i poetesses religioses, entraven als convents per deslligar-se de la família i poder dedicar-se plenament a escriure.
El seu nom era Elionor Manuel de Villena, filla natural de Enrique de Villena, família dels reis d’Aragó i Castella. Als quinze anys entra com novícia al convent de la Trinitat de les Clarisses, amb el nom d’Isabel de Villena. Als trenta- tres anys va ser nomenada abadessa fins la seva mort als seixanta anys.
La seva gran obra és Vita Christi, va ser publicada l’any 1497 gràcies a la abadessa que la va substituir a la seva mort. Va ser molt important com a literatura del segle XV (el Segle d’Or Valencià) . Vita Christi va més enllà del relat bíblic, en la vida de Crist villerana, interessa els personatges femenins, Maria, Maria Magdalena...defensant la dignitat de la dona. Es un al·legat polèmic al mateix temps que Jaume Roig escriu L’Epill amb devastadores afirmacions sobre el sexe femení.
Pocs són els casos que coneixem de dones escriptores medievals. Però al llarg dels segles moltes dones escriptores i poetesses religioses, entraven als convents per deslligar-se de la família i poder dedicar-se plenament a escriure.
Característiques bàsiques: intel·ligent,vital i culta.
dimarts, 9 de març del 2010
MARIA-MERCÈ MARÇAL
Ivars d’Urgell era el seu poble i en l’ermita de la Mare de Déu de l’Horta, es troba un monument dedicat amb ella, junt a una inscripció del seu poema Dona.
Una de les seves mares literàries era Anna Akhmàtova. Al llegí poemes de totes dues, és molt comparable com comparteixen sentiments i formes d’expressar-los. En els poemes Sentència i Nena, s’ha enfronten al passat i al present amb esperança. L’Anna Akhmàtova expressa amb més claredat el dolor i la fortalesa i La Maria-Mecè Marçal exposa més un sentiment de dolçor i tristesa. Però les dues tenen esperança.
Una de les seves mares literàries era Anna Akhmàtova. Al llegí poemes de totes dues, és molt comparable com comparteixen sentiments i formes d’expressar-los. En els poemes Sentència i Nena, s’ha enfronten al passat i al present amb esperança. L’Anna Akhmàtova expressa amb més claredat el dolor i la fortalesa i La Maria-Mecè Marçal exposa més un sentiment de dolçor i tristesa. Però les dues tenen esperança.
Sentència
(...) Avui tinc tanta, tanta feina! Cal que mati el dolor i la memòria, que converteixi el cor en una roca. I aprengui a viure de bell nou. Però no...que càlida fressa de l'estiu
és una festa darrera el finestral. Des de fa temps tenia aquest presagi:El dia clar i la casa deserta.
Nena
Pujaré la tristesa dalt les golfes amb la nina sense ulls i el paraigua trencat, el cartipàs vençut, la tarlatana vella. I baixaré les graus amb vestit d’alegria que hauran teixit aranyes sense seny. Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.
Nena
Pujaré la tristesa dalt les golfes amb la nina sense ulls i el paraigua trencat, el cartipàs vençut, la tarlatana vella. I baixaré les graus amb vestit d’alegria que hauran teixit aranyes sense seny. Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
