JOAN SALVAT-PAPASSEIT - MARIA-MERCÈ MARÇAL

Sóc jo, que parlo als joves (Salvat-Papasseit)
En aquest text podem entendre com aquest dos poetes compartien la mateixa ideologia i forma d’expressar-se. Són estils molt comparatius.

Joan Salvat-Papasseit encoratja als joves:
A que siguin almenys llum en la foscor.
Que trobin la grandesa en el que facin.
Els engresca a ser poetes i cantar en la lluita.
Que no vulguin repòs sinó neguit i valorar les intel·ligències actives.
Merèixer el cel calent i la mar blava.
Valorar la persistència però també la paciència.
Els excita per la Vida i la Llibertat sense límits ni por.
Que es voltin de companys sincers, oberts i cordials.
Els aviva a que quan tot va de pressa no cal aturar-se, cal avençar.
Si se senten el cos apressat que l’ànima sigui lliure.
Els il·lusiona a viure amb noblesa i fer sempre el bé. No admirar al tirà intel·ligent ni a l’ignorant esclau.

Aquestes reflexions són encertades i complertes que ens les podem fer nostres perquè motiven ha tirar endavant per la vida i conservar l’esperit jove.